RAMON SURINYAC I ELS FRACTALS

Segons la Wikipèdia, un fractal es un objecte semi-geomètric amb una estructura bàsica fragmentada o irregular que es repeteix a diferents escales. Aquesta es la definició d’un fractal, i al pensar en ells, que són presents en totes i cadascuna de les coses materials que veiem i podem tocar, em ve a la ment l’associació d’aquests fractals amb la tècnica de treball de Ramon Surinyac i en el visible resultat de les seves obres.

Quan observem a certa distància una obra de Surinyac, una platja, una muntanya nevada, un sotabosc o una acumulació de deixalles, ens sembla que estem contemplant una obra realista, gairebé fotogràfica. Ens sorprèn, a vegades, que ens captivi una escena en un principi convencional i paisatgística a nosaltres que tenim un gust més aviat contemporani. Quan ens apropen a la superfície pintada, l’obra s’obre i es transforma en una abstracció gairebé lírica que ens presenta multitud de traços i colors que no sospitàvem que estiguessin allí. Ens apropem i allunyem vàries vegades i llavors som conscients de que estem davant d’una obra de gran qualitat i enorme complexitat tècnica.

Ramon Surinyac no pretén fer una obra que es compongui de fractals, encara que no pugui escapar a això. No obstant, la millor explicació de la seva feina i de la captació que ens produeix podria deure’s exactament a això, a que estem observant multitud de vegades la mateixa neu, o platja o sotabosc, o acumulació de deixalles, a diferents escales i amb diferents intensitats. Una muntanya nevada prenyada de centenars de muntanyes petites. Una platja amb centenars, milers de platges més petites que es van reproduint fins a l’infinit.

En el seu treball diari i el seu procés pictòric, Surinyac també té un comportament similar, composat de molts matins en que s’enfronta a la taula en blanc , i amb un procés meticulós, intens, repetit, gairebé Zen, composa i crea llocs i paisatges amb els que conviu i dels que ha nodrit la seva trajectòria vital. D’aquesta manera també ell es a la seva vegada recipient viu de totes aquestes experiències vitals, que en una espècie de catarsi transmet a les seves pintures.

- Javier López Vélez